AIGUA: LA NECESSITAT VITAL QUE ENS NEGUEN

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua…

Els metges recomanen beure uns 2l d’aigua al dia. Aigua potable, és clar. Això vol dir que una família de 4 membres, per tal de seguir hàbits saludables, ha de beure 240l d’aigua al mes. Fins aquí tot bé, però què passa quan la població no té accés al subministrament d’aigua potable a les seves aixetes?, doncs que l’ha de comprar. Aquesta família, que vol seguir hàbits saludables, es veu en la necessitat de comprar aquesta aigua embotellada. Una garrafa de 5l de marca blanca ronda els 0,50€, el que fent comptes ens porta a una despesa de 120€ al mes, o sigui, 1440€ a l’any. Això és el que pateixen les famílies manacorines des de fa 35 anys sense que ningú hi hagi posat remei.

A tota aquesta despesa encara n’hem d’afegir una altra, ja que si l’aigua és tòxica per beure, també ho és per cuinar, no? Aquí cada família fa el càlcul depenent dels seus hàbits culinaris, però el que està clar és que intentar cuinar amb aigua a l’aixeta a Manacor és cuidar molt poc de la salut. La baixa qualitat de l’aigua també ens porta a haver de reparar o canviar més sovint els nostres electrodomèstics, novament, les butxaques de les famílies pateixen per aquesta manca d’interès en subministrar a la ciutadania del nostre municipi quelcom que no tan sols està reconegut com a dret humà, sinó que es considera indispensable per a una vida digna segons les Nacions Unides i el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Però si no en tenim prou amb el que suposa per a l’economia familiar i per a la salut de les persones el fet de no poder disposar d’aigua potable, hem de sumar també els danys que provoca al medi ambient. Es necessiten tres litres d’aigua per fer-ne un d’aigua embotellada, a més a més, aquestes botelles de plàstic, si no es reciclen, romanen al medi ambient durant més de 500 anys, amb les conseqüències que ja coneixem.

Tot l’exposat anteriorment és el resultat de la inacció de les persones que, durant 35 anys, han decidit que la salut i l’economia de les persones residents a Manacor i als nuclis de s’Illot, Porto Cristo, Calas de Mallorca, Cala Murada… No era prou important per a proveir-les d’aigua potable. A l’aigua potable s’hi ha de tenir accés des de l’aixeta i no anar al supermercat més pròxim. Amb la seva inacció ens estan dient que no som mereixedors d’una vida digna, ens neguen un dret humà. Però no només això, tampoc els importa el nostre medi ambient, i per tant, el futur del nostre planeta i dels éssers vius que hi habiten.

Carles Grimalt

Secretari General Podem Manacor